Logo

CatalanEspañol (spanish formal Internacional)French (Fr)English (United Kingdom)
Comunicat de Premsa

Menú principal
Inici
Què és l'INAF
Plaça financera andorrana
Normes de conducta
Entitats supervisades
Organismes d'Inversió Col·lectiva (OIC)
Preguntes freqüents
Mapa web

AREB logotip 2015-06

 

euros-andorrans

Normativa i regulació
Legislació
Normativa comptable
Comunicats tècnics
Contacteu amb nosaltres
Dades de contacte
Consultes
Reclamacions
Recursos humans
CV
Vacants
Inaf en línia



Avís legal
Preguntes freqüents
1) Quin tipus d’entitats estan subjectes a la supervisió de l’INAF i sota quines condicions?

L’INAF exerceix la funció de supervisió i control de les entitats operatives del sistema financer i fa un seguiment de l’evolució d’aquestes entitats per comprovar el compliment de les disposicions legals i reglamentàries que regulen la seva actuació i actua preventivament en constatar indicis d’irregularitats.

L’INAF supervisa les entitats bancàries, les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats financeres d’inversió (societats financeres d’inversió, agències financeres d’inversió, societats gestores de patrimonis i assessors financers). Per a més informació, veure l’apartat
Entitats supervisades.

2) Quins passos s’haurien de seguir per poder sol·licitar una llicència per operar en el sistema financer andorrà?

El règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives dels sistema financer andorrà es regeix per la LLei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà. Les sol·licituds d’autorització per a la creació de qualsevol de les entitats operatives del sistema financer s’han de presentar a l’INAF. Les resolucions i revocacions d’autoritzacions de les entitats operatives del sistema financer andorrà, per part de l’INAF, s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3) L’INAF pot imposar sancions? De quin tipus? Quin és el procediment aplicable?

L’INAF, com a autoritat del sistema financer andorrà, exerceix el poder disciplinari sobre el conjunt del sistema financer. Pot sancionar les infraccions lleus, greus i molt greus. El procediment previ a la imposició d’una sanció és el següent:

Inici i instrucció

L’INAF inicia el procediment sancionador i efectua la instrucció de l’expedient corresponent.

A aquest efecte, notifica la incoació de l’expedient als presumptes subjectes autors i/o responsables de la possible infracció, els n’informa i explicita els articles que estableixen la sanció corresponent. L’INAF ordena la pràctica de les proves adequades per a l’esclariment dels fets.

El plec de càrrecs junt amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció que se’n deriva, es notifica a les persones imputades per tal que, dins el termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació puguin contestar al·legant el que estimin convenient. Si de l’al·legació se’n deriva laprocedència de proves complementàries, es donarà coneixement del resultat d’aquestes i s’hauran de formular les al·legacions complementàries escaients en els deu dies hàbils subsegüents.

Resolució de l’expedient per l’INAF

L’INAF, un cop acabada la instrucció, resol en el termini de dos mesos els expedients incoats. En la resolució, s’hi han de fixar, de forma motivada, els fets i la seva qualificació jurídica exacta; determinar la infracció que aquests fets constitueixen i l’entitat, persona o persones que resulten autores i/o responsables de les infraccions, i especificar la sanció corresponent, o bé declarar la no existència d’infracció o responsabilitat.

Les sancions a les entitats i a les persones físiques que en resultin autores i/o responsables que derivin d’una mateixa infracció són objecte d’una única resolució, resultant d’un sol procediment.

Quan la sanció determini el nomenament d’administradors provisionals, l’INAF ha de precisar en la resolució l’abast de llurs competències i de la seva actuació.

L’INAF notifica la resolució definitiva de les sancions imposades per infraccions lleus, greus i molt greus a les entitats afectades i les informa, si escau, de les vies de recurs.

Mesures cautelars

Un cop incoat el procediment, l’INAF pot, en l’exercici del poder disciplinari, adoptar les mesures cautelars que cregui convenients amb la finalitat última de protegir el sistema financer, els interessos econòmics afectats i l’eficàcia de la resolució que s’adopti.

Aquestes mesures poden consistir en: restringir el camp d’actuació de les entitats; prohibir provisionalment la realització de determinats tipus d’operacions; disposar la suspensió provisional de les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, en entitats del sistema financer, apareguin com a presumptes responsables d’infraccions molt greus; nomenar administradors provisionals especificant l’abast de les seves competències.

El temps que duri la suspensió provisional es computa a l’efecte del compliment de les eventuals sancions de suspensió.

L’INAF informa al Govern de les mesures de caràcter cautelars adoptades.

Es pot interposar recurs contra la decisió de l’INAF davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació.

4) Existeix al Principat un sistema de garantia de dipòsits d’efectiu i de dipòsits de valors?

La Llei 1/2011, del 2 de febrer, estableix un sistema de garantia per a dipòsits d’efectiu coberts fins a un límit màxim de 100.000 euros i un altre límit màxim de 100.000 euros per a dipòsits de valors, i fins a l’import màxim de les reserves en garantia constituïdes, en el cas que una entitat bancària andorrana sigui formalment declarada en fallida o intervinguda administrativament per causa d’insuficient solvència i, com a conseqüència d’aquesta situació, es vegi impossibilitada a retornar l’efectiu i/o els valors dipositats en les dates compromeses.

L’import de 100.000 euros és per beneficiari i per entitat bancària i, a tal efecte, s’ha de computar la totalitat de les posicions creditores que cada beneficiari tingui amb l’entitat bancària insolvent per als dipòsits d’efectiu coberts i per als dipòsits de valors coberts. Als dipòsits mancomunats o amb més d’un titular, es considerarà beneficiari cadascun dels titulars, d’acord amb el que s’hagi previst en el contracte de dipòsit o, en el seu defecte, a parts iguals.

Per a més informació, poden consultar la  Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries  al’apartat “normativa” d’aquesta mateixa web.

5) Com es pot saber si una entitat està autoritzada a prestar serveis financers?

Totes les entitats autoritzades a prestar serveis financers al Principat d’Andorra han d’estar registrades a l’INAF. Totes elles queden llistades a l’apartat Entitats supervisades.

6) Com puc saber si l’organisme d’inversió col·lectiva que m’ofereix una entitat financera està degudament autoritzat?

Només poden ser oferts organismes d’inversió col·lectiva que es trobin inscrits als registres de l’INAF. Tots ells queden recollits en aquesta pàgina web a l’apartat Organismes d'inversió col·lectiva (OIC).


7) Quins passos caldria seguir perquè una entitat estrangera distribueixi productes financers a Andorra?

Només poden distribuir productes financers a Andorra les entitats que disposin de la pertinent autorització per fer-ho (entitats bancàries, societats financeres d’inversió i agències financeres d’inversió). Concretament, totes elles han de disposar de la pertinent autorització i ésser inscrits en els registres de l’INAF. Aquestes queden recollides en l’apartat d’aquesta web denominat Entitats supervisades.

8) L’INAF és l’entitat que supervisa les activitats de blanqueig de diner o valors producte de la delinqüència internacional?

Aquestes funcions queden supervisades per la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIF). La llei marc a la qual estan subjectes aquestes pràctiques és la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.

Dades de contacte:

Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIF)
C/Prat de la Creu, 8, Ed. Le Mans, despatx 402
AD500 Andorra la Vella

Tel. +376 806 730
Fax. +376 828 842

9) L’INAF té potestats relacionades amb la fiscalitat dels diferents actors econòmics?

No. Aquestes funcions recauen en el Ministeri encarregat de les Finances.

10) Són correctes les comissions que em cobra l’entitat operativa del sistema financer com a client?

Les normes ètiques i de conducta del sistema financer, a l’apartat relatiu a informació relacionada amb els clients, preveu que les entitats operatives del sistema financer han de comunicar amb claredat les seves tarifes i els costos de les operacions i serveis, tenint a disposició dels clients un llistat que els reculli. Aquest llistat de tarifes també pot ser consultat a la pàgina web de l’INAF, a l’apartat Tarifes Entitats Bancàries.

11) Què s’entén per classificació dels clients de les entitats?

Les entitats han de classificar tots els seus clients com a clients minoristes, clients professionals o contraparts elegibles en funció de la seva experiència, els seus coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a les dites decisions i la magnitud dels imports invertits. En compliment de la Llei 8/2013, les entitats han de notificar a cadascun dels seus clients, la categoria concreta en la qual els ha classificat, com també el seu dret a sol·licitar una classificació distinta i les conseqüències que se’n poden derivar respecte de la seva protecció.

12) Quines obligacions d’informació tenen les entitats operatives del sistema financer front als seus clients?

Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer dirigeixen als seus clients, actuals o potencials, ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa i ha de resultar comprensible.

Abans que un client minorista, actual o potencial, es vinculi a una entitat financera d’inversió perquè li presti serveis d’inversió o serveis auxiliars i amb la finalitat que li permeti comprendre la naturalesa i els riscos dels serveis d’inversió i del tipus d’instrument financer que se li ofereixen i que pugui prendre decisions d’inversió amb coneixement de causa; aquesta entitat està obligada a proporcionar-li, amb antelació suficient, informació adequada sobre l’entitat i els serveis que presta, els instruments financers i les estratègies d’inversió, incloent-hi orientacions i advertències apropiades sobre els riscos associats a les inversions en aquests instruments o en relació amb les estratègies d’inversió, els centres d’execució d’ordres i les despeses i els costos associats.

Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió, han de sol·licitar, abans de prestar-los, informació als clients sobre els seus coneixements i la seva experiència en l’àmbit d’inversió corresponent al tipus de producte o servei concret de què es tracta i sobre la seva situació financera i els objectius d’inversió, amb la finalitat de poder avaluar si els serveis són els adequats per al client i recomanar els instruments financers que més li convinguin.

Quan, d’acord amb la informació facilitada pel client, l’entitat considera que el servei o l’instrument financer de què es tracta no és adequat per a ell, ha d’advertir-lo de la seva opinió. En cas que el client no faciliti la informació sol·licitada o que la que faciliti no sigui suficient, l’entitat ha d’advertir el client que això l’impedeix determinar si el servei o l’instrument financer de què es tracta és adequat per a ell.

13) Qui pot oferir servei d’assessorament?

Amb la normativa aprovada el maig de 2010, entre les entitats financeres d’inversió, s’ha inclòs una nova figura, la d’assessor financer, que pot ser realitzada per persones físiques o jurídiques autoritzades per l’INAF per prestar exclusivament els serveis d’assessorament en matèria d’inversió (que consisteix en la prestació de recomanacions personalitzades als clients, a petició seva o per iniciativa de l’entitat financera d’inversió, sobre una o més operacions relatives a instruments financers), l’assessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, l’estratègia industrial i qüestions afins, i l’assessorament i serveis en relació amb fusions i adquisicions d’empreses i els informes d’inversions i anàlisis financeres o altres formes de recomanació general relativa a les operacions en instruments financers. Els serveis que poden oferir els assessors es limiten als anteriorment mencionats i en cap cas poden tenir fons o valors de clients. Aquesta informació es completa amb la Llei 7/2013.

14) Poden actuar per compte propi els agents financers?

Els agents financers són persones físiques i jurídiques que promouen i comercialitzen els serveis d’inversió i auxiliars que una entitat financera d’inversió o una entitat bancària poden prestar, i també realitzar, en nom i per compte d’aquesta entitat, els serveis d’inversió de recepció i transmissió de les ordres dels clients en relació amb un o més instruments financers, els de col·locació d’instruments financers sobre la base -o no- d’un compromís ferm i prestar assessorament sobre els instruments financers i els serveis d’inversió oferts per aquesta entitat.

Els agents financers només poden actuar en exclusiva i per compte i sota la responsabilitat plena i incondicional d’una de les entitats financeres d’inversió, o d’una entitat bancària autoritzada per prestar serveis d’inversió i auxiliars en territori, sempre que els hagi contractat atorgant-los el poder de representació suficient per actuar en nom i per compte seu.
Aquesta informació es completa amb la Llei 7/2013.

 

20 / 07 / 2018

© 2018 Institut Nacional Andorrà de Finances